Jeremies 1:12
El Senyor em digué: —És cert això que has vist. Jo també vigilo perquè es compleixi la meva paraula.
— Jeremies 1:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El text hebreu fa un joc de paraules entre els termes xaqued i xoqued, que signifiquen, respectivament, ‘ametller’ (v. 11) i ‘vigilo’ (v. 12). (v. 11; v. 12)
Is 55,11+; Ez 12,28. (Is 55,11; Ez 12,28)
Referències creuades
- Ezequiel 12:28 Doncs digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Cap paraula meva no es farà esperar més; el que jo dic es complirà. Ho afirmo jo, el Senyor Déu.”
- Ezequiel 12:25 Perquè jo, el Senyor, parlo, i la paraula que dic es complirà sense esperar més. Sí, poble rebel, ara, en els vostres dies, quan jo digui una paraula, la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor Déu.
- Ezequiel 12:22-23 —Fill d’home, escolta’m. Què significa aquesta dita que corre per la terra d’Israel: “Els dies passen i no es compleix cap visió”? Doncs digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu: Aboliré aquesta dita, mai més no la repetiran a Israel.” Ja els pots dir que ha arribat l’hora i que des d’ara es complirà tota visió.
- Lluc 10:28 Jesús li digué: —Has respost bé: fes això i viuràs.
- Amós 8:2 Em va demanar: —Què veus, Amós? Vaig respondre: —Una collidora de fruita d’estiu. Llavors el Senyor em va dir: —Ha arribat la collita, la fi d’Israel, el meu poble. Ja no li deixaré passar res més.
- Deuteronomi 5:28 »El Senyor va escoltar les vostres paraules i em digué: “He sentit el que et diu aquest poble. Tenen raó de parlar així.
- Deuteronomi 18:17 Llavors el Senyor em va dir: “Tenen raó de parlar així.
- Deuteronomi 32:35 A mi em toca de passar comptes i pagar, en el moment que els seus peus relliscaran.» El dia del desastre és imminent, s’acosta de pressa la seva hora.
- Jeremies 52:1-34 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència