Jeremies 14:10
Això diu el Senyor parlant d’aquest poble: «Cert, els agrada d’anar d’ací d’allà, els seus peus no es deturen. Per això el Senyor no es complau en ells: ara es recorda de les seves culpes, els demana comptes dels seus pecats.»
— Jeremies 14:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Osees 9:9 S’han corromput profundament, com en els temps de Guibà. Però el Senyor es recorda de les seves culpes, els demanarà comptes dels seus pecats.
- Osees 8:13 M’ofereixen els sacrificis que em pertoquen i en mengen la carn, però a mi, el Senyor, no em complauen. Em recordo de les seves culpes, els demanaré comptes dels seus pecats: hauran de tornar a Egipte.
- Salms 119:101 Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules.
- Amós 5:22 Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac; els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro.
- Jeremies 6:20 Què n’haig de fer jo, de l’encens de Saba, del jonc olorós portat de lluny? No m’agraden els vostres holocaustos, els vostres sacrificis em desplauen.
- Hebreus 8:12 Perdonaré les seves culpes, no em recordaré més dels seus pecats.
- Jeremies 31:34 Ja no caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: “Coneixeu qui és el Senyor”, perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran. Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat. Ho dic jo, el Senyor.
- 1 Reis 17:18 Ella va dir a Elies: —Deixa’m estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?
- Jeremies 44:21-23 —¿No és més aviat que el Senyor va tenir present i va recordar les ofrenes que cremàveu, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres pares, els vostres reis, els vostres prohoms i tota la gent del poble? El Senyor no pogué resistir-ho més i, per la vostra mala conducta i per les abominacio
- Jeremies 2:36 »Com és que tens tanta pressa per a canviar els pactes fets? Fracassaràs amb Egipte com vas fracassar amb Assíria.
- Jeremies 3:1-2 «Si un home repudia la seva dona i ella se’n va i es casa amb un altre, no pot tornar al primer marit: és com una terra profanada. I tu, que has jagut amb tants amants, podràs tornar a mi? Ho dic jo, el Senyor. Aixeca els ulls als turons i mira: On no t’has deixat posseir? T’asseies a la vora dels camins com un beduí d
- Osees 11:7 Els del meu poble s’aferren a la seva apostasia. Els exhorten a mirar cap al cel, però cap d’ells no es redreça.