Jeremies 44:21
—¿No és més aviat que el Senyor va tenir present i va recordar les ofrenes que cremàveu, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres pares, els vostres reis, els vostres prohoms i tota la gent del poble?
— Jeremies 44:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu-ho amb Jr 11,13. (Jr 11,13)
Referències creuades
- Jeremies 44:17 Complirem tot el que hem decidit: cremarem ofrenes i oferirem libacions a la Reina del cel, com van fer els nostres pares, els nostres reis i els nostres prohoms i com fèiem nosaltres a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem pa abundant, tot ens anava bé i no ens passava res de mal.
- Jeremies 11:13 »Els teus déus, poble de Judà, són tants com les teves ciutats, i els altars on cremes ofrenes als ídols vergonyosos són tants com els carrers de Jerusalem.
- Isaïes 64:9 Les teves ciutats santes són un desert, Sió està despoblada, Jerusalem és una desolació.
- Jeremies 44:9 ¿És que heu oblidat les maldats que cometien els vostres pares o els reis de Judà o les mullers del rei Salomó, i les que cometíeu vosaltres i les vostres mullers al país de Judà i a les places de Jerusalem?
- Salms 79:8 No recordis les nostres culpes antigues, no tardis a obrar amb misericòrdia, que estem del tot desemparats.
- Jeremies 14:10 Això diu el Senyor parlant d’aquest poble: «Cert, els agrada d’anar d’ací d’allà, els seus peus no es deturen. Per això el Senyor no es complau en ells: ara es recorda de les seves culpes, els demana comptes dels seus pecats.»
- Amós 8:7 Jo, el Senyor, orgull de Jacob, juro que no oblidaré mai això que feu!
- Osees 7:2 No s’adonen que jo recordo tota la seva maldat. Són presoners de les seves pròpies obres, i jo les tinc totes sota els meus ulls.
- 1 Samuel 15:3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.”
- Apocalipsi 16:19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria.
- Ezequiel 21:23-24 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Tu, fill d’home, traça dos camins per on podria venir l’espasa del rei de Babilònia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat:
- 1 Reis 17:18 Ella va dir a Elies: —Deixa’m estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?