Jeremies 22:6
Això diu el Senyor a la casa reial de Judà: «Tot i que per a mi ets frondosa com els boscos de Galaad, com les altures del Líban, t’asseguro que et convertiré en un desert, en un munt de ciutats deshabitades.
— Jeremies 22:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Galaad i el Líban suggereixen la idea d’abundància. Potser també s’hi pot veure una al·lusió a les columnes del palau reial (vegeu Jr 21,14 nota x). (Jr 21,14)
Referències creuades
- Salms 107:34 les terres fèrtils es tornen salines perquè els seus habitants s’han pervertit.
- Isaïes 6:11 Jo vaig demanar: —Fins quan, Senyor? Ell em respongué: —Fins que tot sigui devastat, les viles despoblades, les cases sense ningú, les terres, un ermàs.
- Miquees 3:12 Justament per culpa vostra Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls.
- Isaïes 27:10 No hi ha ningú a la ciutat fortificada: és com una estepa, un indret despoblat, abandonat. Els vedells hi pasturen, s’hi ajacen, esbrosten el brancatge;
- Jeremies 9:11 Qui és el savi que pugui entendre tot això? ¿A qui ho ha comunicat el Senyor, perquè ho anunciï? Per què el país ha quedat desfet, cremat com l’estepa, i no hi passa ningú?
- Jeremies 7:34 En els pobles de Judà i a les places de Jerusalem faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia, perquè tot el país serà una ruïna.
- Gènesi 37:25 Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte.
- Jeremies 26:18 —Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d’Ezequies, rei de Judà, va dir a tot el poble: »“Això diu el Senyor de l’univers: Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls.”
- Jeremies 21:11 A la casa reial de Judà: Escolteu la paraula del Senyor!
- Jeremies 25:9-10 jo mateix aniré a buscar tots els pobles del nord i el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. Els faré venir contra aquest país, contra els seus habitants i contra totes les nacions que l’envolten, els consagraré a l’extermini i en faré un motiu d’estupor i de riota, una ruïna perpètua. Faré
- Càntic 5:15 Les seves cames són columnes d’alabastre assentades sobre sòcols d’or fi. És esvelt com el Líban, majestuós com el cedre.
- Isaïes 24:1-6 El Senyor devastarà la terra i l’assolarà, capgirarà tot el món i en dispersarà els habitants. Tindran la mateixa fi el sacerdot i el poble, l’amo i l’esclau, la mestressa i la serventa, el venedor i el comprador, el prestador i el qui manlleva, el creditor i el deutor. La terra serà del tot arrasada, del tot saquejada