Jeremies 25:11
»Durant setanta anys, aquest país serà una ruïna i una desolació, i totes aquestes nacions estaran sotmeses al rei de Babilònia.
— Jeremies 25:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
De la ruïna perpètua del v. 9 es passa ara a aquests setanta anys. En 2Cr 36,21 es dona una interpretació basada en la llei de Lv 26,35, per a indicar el període que va des del 587 aC fins a l’edicte de Cir (538 aC). Segons Za 1,12, sembla que els setanta anys són el temps que va des de la destrucció del * temple (587 aC) fins a la seva reconstrucció (520-515 aC). Dn 9 també utilitzarà aquesta xifra simbòlica. En un sentit més general, setanta anys equival a la durada de la vida de l’home (vegeu Sl 90,10). (v. 9; 2Cr 36,21; Lv 26,35; Za 1,12; Dn 9; Sl 90,10)
Referències creuades
- Daniel 9:2 l’any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l’Escriptura el nombre d’anys que, segons la paraula del Senyor comunicada al profeta Jeremies, Jerusalem havia d’estar en ruïnes: eren setanta anys.
- Zacaries 1:12 L’àngel del Senyor va exclamar: —Senyor de l’univers, ja fa setanta anys que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió?
- 2 Cròniques 36:21-22 Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s’hauran complert setanta anys.» L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que h
- Jeremies 25:12 Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor.
- Zacaries 7:5 —Digues això a tots els habitants del país i als sacerdots: »“Des de fa setanta anys feu dejunis i lamentacions el mes cinquè i el mes setè, però vosaltres no dejuneu pas per mi.
- Jeremies 12:11-12 l’han deixat fet una desolació, i ara ell plora, desolat, davant meu. Tot el país és arrasat i no hi ha qui en faci cas. Els devastadors han arribat a tots els tossals del desert, perquè el Senyor té una espasa que devora; d’un cap a l’altre del país no hi ha pau per a ningú.
- Jeremies 4:27 Això anuncia el Senyor: «El país sencer quedarà desolat, però no el vull destruir del tot.
- Isaïes 23:15-17 Des d’aquell dia, Tir serà oblidada durant setanta anys, que és la durada de la vida d’un rei. Passats setanta anys, a Tir li escaurà allò que diu la cançó de la prostituta: «Pren la cítara, ronda la ciutat, prostituta oblidada. Toca tan bé com sàpigues, canta sense parar, perquè es recordin de tu.» Passats setanta any