2 Cròniques 36:21
Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s’hauran complert setanta anys.»
— 2 Cròniques 36:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La citació que segueix és bàsicament de Lv 26,34-35 pel que fa al repòs de la terra, i tan sols de Jr 25,11-12 i 2Cr 29,10 pel que fa a la durada de setanta anys. El repòs setmanal (el * dissabte ) i el repòs de l’any setè (Ex 23,10-12 nota y) han estat mal observats pel poble; per això la terra restarà sense conrear durant setanta anys, nombre equivalent a un septenari d’anys multiplicat per deu. Aquesta és la durada aproximada de l’exili de Judà a Babilònia. (Lv 26,34-35; Jr 25,11-12; 2Cr 29,10; Ex 23,10-12)
Referències creuades
- Jeremies 29:10 »Això diu el Senyor: Quan s’hauran complert setanta anys a Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que us vaig fer de retornar-vos aquí.
- Levític 26:34-35 »Llavors, durant els anys de desolació, tot el temps que viureu deportats al país dels vostres enemics, la terra gaudirà del seu repòs, en compensació pel repòs que no ha tingut. La terra reposarà tot el temps que duri la desolació, per compensar tots els períodes de repòs que vosaltres no li havíeu concedit quan hi vi
- Zacaries 1:12 L’àngel del Senyor va exclamar: —Senyor de l’univers, ja fa setanta anys que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió?
- Jeremies 25:11-12 »Durant setanta anys, aquest país serà una ruïna i una desolació, i totes aquestes nacions estaran sotmeses al rei de Babilònia. Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el
- Daniel 9:2 l’any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l’Escriptura el nombre d’anys que, segons la paraula del Senyor comunicada al profeta Jeremies, Jerusalem havia d’estar en ruïnes: eren setanta anys.
- Levític 26:43 Ells hauran abandonat el país, que gaudirà així del seu repòs tot el temps que quedi desolat; i, entretant, satisfaran per la seva culpa, perquè havien menyspreat les meves decisions i havien avorrit els meus decrets.
- Levític 25:4-6 Però l’any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; no seguis el que creixi espontàniament després de l’última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l’any de repòs per a la terra. El fruit de la terra en repòs us
- Jeremies 25:9 jo mateix aniré a buscar tots els pobles del nord i el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. Els faré venir contra aquest país, contra els seus habitants i contra totes les nacions que l’envolten, els consagraré a l’extermini i en faré un motiu d’estupor i de riota, una ruïna perpètua.
- Jeremies 26:6-7 faré amb aquest temple com vaig fer amb Siló, i aquesta ciutat serà recordada en les malediccions de tots els pobles de la terra.” Els sacerdots, els profetes i tot el poble van sentir com Jeremies pronunciava aquestes paraules al temple del Senyor.
- Jeremies 27:12-13 »A Sedecies, rei de Judà, li dic això mateix: “Poseu el coll sota el jou del rei de Babilònia, sotmeteu-vos a ell i al seu poble, i salvareu la vida. ¿Voldríeu morir, tu i el teu poble, per l’espasa, la fam i la pesta, tal com el Senyor ha decretat per a tota nació que no se sotmeti al rei de Babilònia?
- Zacaries 1:4-6 No sigueu com els vostres pares: els profetes del seu temps els exhortaven de part del Senyor de l’univers dient-los: ‘Deixeu els mals camins i les males accions.’ Però ells no els escoltaven, no feien cas de mi. Ho dic jo, el Senyor. Els vostres pares ja no hi són, i els profetes no viuen per sempre, però les meves pa