Jeremies 37:21
El rei Sedecies va donar l’ordre que custodiessin Jeremies al pati de la guàrdia i que cada dia li portessin un pa de la plaça dels forners, fins que el pa s’acabés a la ciutat. Jeremies es quedà, doncs, al pati de la guàrdia.
— Jeremies 37:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jr 32,2+. (Jr 32,2)
Referències creuades
- Jeremies 38:13 Estirant-lo amb les cordes, el van treure de la cisterna. I Jeremies va continuar estant-se al pati de la guàrdia.
- Jeremies 38:28 Jeremies, doncs, va quedar-se al pati de la guàrdia fins al dia que caigué Jerusalem. Segueix allò que va succeir quan caigué Jerusalem.
- Jeremies 32:2 Per aquells dies, l’exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà.
- Jeremies 52:6 El dia nou del mes quart, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar,
- Jeremies 38:9 —Rei i senyor meu! Aquells homes no tenen cap dret a fer això contra el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i allí dintre es morirà de fam, perquè ja no queda pa a la ciutat.
- 2 Reis 25:3 El dia nou del mes, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar,
- Isaïes 33:16 Aquest home residirà a les altures, viurà segur en castells dalt de les roques. Tindrà el pa de franc i l’aigua no li faltarà.
- Salms 33:18-19 Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; ell rescata de la mort la seva vida i els retorna en temps de fam.
- Job 5:20 En temps de fam et rescata de la mort, i en ple combat, del poder de l’espasa.
- Lamentacions 5:10 El cos ens crema com un forn, enfebrat de tanta fam.
- Mateu 6:33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
- Lamentacions 2:11-12 Els ulls se’m neguen de llàgrimes, se’m remouen les entranyes, he perdut tot el coratge. La capital en ruïna! Veig infants i nadons extenuats pels carrers de la ciutat. Demanen a les seves mares on tenen el pa i el vi, tot defallint, malferits, pels carrers de la ciutat, i exhalen el darrer sospir a la falda de la mare