Lamentacions 2:11
Els ulls se’m neguen de llàgrimes, se’m remouen les entranyes, he perdut tot el coratge. La capital en ruïna! Veig infants i nadons extenuats pels carrers de la ciutat.
— Lamentacions 2:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
En la mentalitat hebrea, les entranyes són la seu de les emocions i el fetge (terme traduït per coratge) és la seu de la força vital.
Referències creuades
- Lamentacions 1:20 Mira, Senyor, quina angoixa: se’m remouen les entranyes! Tinc el cor tot trasbalsat per haver estat tan rebel. L’espasa em pren els fills pels carrers, la mort entra a casa meva.
- Lamentacions 1:16 És per això que ploro, els ulls se’m fonen en llàgrimes; no tinc ningú que em consoli, no tinc ningú que em conforti: he perdut tots els meus fills. L’enemic ha vençut.
- Jeremies 4:19 Ai, entranyes meves, entranyes meves! Quin mal a les parets del cor! El cor em palpita, no puc callar: ressonen dintre meu els tocs de corn, la cridòria del combat.
- Job 16:13 i tira contra mi les seves fletxes. Em forada les entranyes sense pietat i escampa el meu fel per terra.
- Salms 22:14 uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi.
- Isaïes 22:4 Per això us dic: «Deixeu-me estar, que ploraré amargament. No em vulgueu consolar pel desastre del meu poble.
- Salms 6:7 Estic esgotat de tants gemecs, tota la nit no paro de plorar, deixo el llit amarat de llàgrimes.
- Lluc 23:29 Perquè venen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.”
- Lamentacions 3:48-51 Mars de llàgrimes em cauen dels ulls per la desfeta del meu poble. Els meus ulls no paren de plorar, no poden estar-se’n, fins que el Senyor, des del cel, s’inclini i ho vegi. Em moro de dolor quan contemplo les filles de la meva ciutat.
- Lamentacions 4:9-10 Més val morir per l’espasa que ser víctima de la fam; els uns defalleixen traspassats, els altres, per manca d’aliment. Mans de mares amoroses couen els seus propis fills: és el seu darrer aliment mentre la ciutat s’esvaneix.
- Lamentacions 4:3-4 Fins i tot els xacals alleten i crien els seus cadells. Però el meu poble és una mare sense cor, com els estruços del desert. Als nadons, de tanta set, se’ls encasta la llengua al paladar; els infants reclamen pa, però ningú no els en llesca.
- Salms 31:9 i no m’has deixat caure en mans de l’enemic: és ample el lloc on fas descansar els meus peus.