Jeremies 4:28
Per això la terra portarà dol, i allà dalt, el cel s’enfosquirà. Us ho anuncio, és decisió meva: no me’n penediré ni em faré enrere.»
— Jeremies 4:28, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Os 4,3+. (Os 4,3)
Compareu-ho amb Nm 23,19. (Nm 23,19)
Referències creuades
- Nombres 23:19 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès?
- Jeremies 12:4 Fins quan la terra ha de portar dol i s’ha de marcir tota l’herba del camp? Bèsties i ocells n’han desaparegut per la maldat dels qui hi habiten. Ells diuen: «Aquest no veu cap on anem!»
- Isaïes 50:3 Jo vesteixo el cel de negre, li poso un vestit de dol.»
- Osees 4:3 Per això la terra estarà de dol i es decandiran tots els qui l’habiten, els animals feréstecs i els ocells del cel; fins i tot s’acabaran els peixos del mar.
- Isaïes 5:30 Però vindrà un dia que rugiran contra aquella nació com bramulen les onades de la mar. Miraran al país i veuran arreu la foscor dels desastres: la nuvolada enfosquirà la llum.
- Jeremies 23:10 El país és ple d’adúlters i, amb tantes malediccions, està de dol: s’han assecat les pastures de l’estepa. Ells només corren per fer el mal, només són valents per a defensar causes injustes.
- Isaïes 34:4 Es fondrà tota l’estelada, el cel s’enrotllarà com un full de paper. Tots els astres es decandiran com es decandeixen les fulles del cep o les figues secallones.
- Lluc 23:44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda:
- Jeremies 12:11 l’han deixat fet una desolació, i ara ell plora, desolat, davant meu. Tot el país és arrasat i no hi ha qui en faci cas.
- Joel 1:10 Estan assolats els camps, endolades les terres: el blat no ha granat, s’ha pansit el raïm, s’han assecat les olives.
- Jeremies 4:23-26 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum. He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen. He mirat pertot arreu, i no hi ha ningú: fins els ocells han fugit. He mirat encara, i els horts són un desert, totes les ciutats estan incendiades. El Senyor hi ha
- Jeremies 30:24 L’enuig del Senyor no es farà enrere, fins que haurà complert els seus designis: a la fi dels temps, els comprendreu del tot.»