Què diu la Bíblia sobre història negra?
24 versets sobre història negra, ordenats per rellevància.
- Gàlates 3:28
Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- Fets 17:26
Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
- Fets 13:1
A l’església d’Antioquia hi havia profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule.
- Joan 3:1-16
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de
- 1 Reis 10:1
La reina de Saba sentí parlar de la fama que Salomó devia al Senyor i anà a veure’l per posar-lo a prova amb enigmes.
- Càntic 1:5
Soc bruna però bonica, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els pavellons de Salomó.
- Càntic 1:6
No us fixeu en la meva morenor: és el sol que m’ha embrunit. Aïrats contra mi, els fills de la meva mare em feren guardiana de les vinyes, però ni la meva vinya no he pogut guardar.
- Isaïes 53:2
El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu.
- Ester 1:6
Hi havia domassos de lli blanc i porpra violeta penjats entre columnes d’alabastre i sostinguts per anelles de plata amb cordons de lli i porpra vermella. Sobre el paviment de pòrfir, alabastre, nacre i marbre negre hi havia estesos divans d’or i de plata.
- Deuteronomi 28:1-10
»Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farà que siguis superior a totes les nacions de la terra. Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions: »Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d’ovelles. Seran beneïdes amb l’abundància les teves cistelles i les teves pasteres. Seràs beneït quan vagis a la guerra i quan en to
- Gàlates 1:10
Què us sembla: ¿em vull guanyar el favor dels homes, o el favor de Déu? ¿Direu que busco de plaure als homes? Si encara busqués de plaure als homes, ja no seria servent de Crist.
- Apocalipsi 6:5
Després, quan l’Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: —Vine! I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà.
- Daniel 7:9-10
»Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres.
- Romans 13:1-7
Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna. Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia
- Jeremies 4:28
Per això la terra portarà dol, i allà dalt, el cel s’enfosquirà. Us ho anuncio, és decisió meva: no me’n penediré ni em faré enrere.»
- 1 Reis 18:45
El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel.
- Gènesi 9:1-29
Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué: —Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aq
- Job 8:8-10
Pregunta-ho als antics, fes cas del saber dels seus pares, que nosaltres, nats d’ahir, no tenim experiència; el nostre temps a la terra és tot just com una ombra. Les seves paraules t’instruiran, t’oferiran aquestes reflexions:
- Lamentacions 5:10
El cos ens crema com un forn, enfebrat de tanta fam.
- Lamentacions 4:8
Ara, però, van més negres que el sutge: ni els reconeixen quan caminen pel carrer. Se’ls encasta la pell als ossos, resseca com un tronc.
- Deuteronomi 30:1-6
»Quan es compliran en tu totes aquestes benediccions o malediccions que t’he proposat, si reflexiones enmig de les nacions on el Senyor, el teu Déu, t’haurà dispersat, i tu amb els teus fills et converteixes amb tot el cor i amb tota l’ànima al Senyor, el teu Déu, i l’obeeixes en tot allò que avui et mano, ell renovarà la teva vida i tindrà misericòrdia de tu. Llavors et tornarà a reunir de tots els pobles on t’havia dispersat. Ni que tinguessis la teva gent escampada fins a l’horitzó, el Senyor, el teu Déu, vindria allà a cercar-te i a reunir-te, per fer-te entrar en el país que els teus pare
- Gènesi 10:1-32
Llista genealògica dels descendents de Sem, Cam i Jàfet, fills de Noè, nascuts després del diluvi. Descendents de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Móixec i Tiràs. Descendents de Gómer: Aixquenaz, Rifat i Togarmà. Descendents de Javan: Elixà, Tarsis, els quitites i els rodanites. D’ells venen els pobles dispersats per les regions marítimes, cada un amb territoris i llengües pròpies, amb els seus diversos llinatges i nacions. Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put i Canaan. Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan. Cuix és l’avantpassat
- Nombres 6:1-27
El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: —Ordena als israelites que, si un home o una dona es consagra solemnement al Senyor pel vot anomenat de nazireat, s’abstingui de vi i de tota beguda alcohòlica: no beurà vinagre fet del vi ni vinagre fet d’altres begudes fermentades; no beurà most ni menjarà raïm fresc ni panses. Mentre duri el temps del seu nazireat, no menjarà res del que produeixen els ceps: ni tan sols la llavor o la pellofa dels raïms. Durant el temps del seu vot, no es tallarà els cabells; fins que es compleixi el temps del vot que ha fet al Senyor, serà una persona consagra
- Jeremies 14:2
La terra de Judà està de dol, defalleixen els portals de les ciutats, la gent es plany arreu del país, puja el clam de Jerusalem.
Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.