Job 17:3
Accepta, Senyor, de ser el meu garant. Qui es comprometria, sinó tu, a favor meu?
— Job 17:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pr 6,1; Jb 17,18; Jb 22,26; Sir 29,14-20. (Pr 6,1; Jb 17,18; Jb 22,26; Sir 29,14-20)
Ambient jurídic. El garant és més que un defensor, ja que ocupa el lloc de la persona encausada.
Referències creuades
- Hebreus 7:22 Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor.
- Isaïes 38:14 Xerrotejant com l’oreneta, parrupant com els coloms, es consumeixen els meus ulls mirant al cel. Senyor, estic atrapat, sigues el meu fiador!
- Proverbis 11:15 És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil.
- Gènesi 44:32 A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.”
- Gènesi 43:9 Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu.
- Salms 119:122 Garanteix que faràs feliç el teu servent, que no m’oprimiran els superbs.
- Job 9:33 Si hi hagués un àrbitre entre ell i jo, que tingués autoritat sobre tots dos,
- Proverbis 22:26 No et comprometis, encaixant mans, a avalar deutes dels altres:
- Proverbis 6:11 i t’assalta la pobresa com un emboscat, la misèria, com un bandoler.
- Proverbis 17:18 És un insensat qui encaixa la mà i es compromet a avalar el seu proïsme.
- Proverbis 20:16 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat i després empenyora’l a favor d’un desconegut.