Job 24:12
Dins la ciutat, la gent gemega, els oprimits alcen els seus clams. Però Déu fa el sord a tanta crueltat!
— Job 24:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 35,9-13; So 1,10-11; Sl 94,5-7; Coh 4,1; Ap 6,10-11. Alguns manuscrits i l’antiga versió siríaca han entès: fa el sord a la pregària. (Jb 35,9-13; So 1,10-11; Sl 94,5-7; Coh 4,1; Ap 6,10-11)
Referències creuades
- Cohèlet 4:1 M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors.
- Romans 2:4-5 ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu.
- Malaquies 2:17 Les vostres enraonies cansen el Senyor. I vosaltres pregunteu: «Com demostres que el cansem?» Doncs bé, el canseu quan dieu que ell mira amb bons ulls els qui fan el mal i es complau en gent d’aquesta mena. O també quan pregunteu: «On és el Déu que fa justícia?»
- Malaquies 3:15 Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: els qui fan el mal prosperen, i fins els qui posen Déu a prova s’escapen del seu càstig.»
- Cohèlet 8:11-12 Com que les obres dolentes no són castigades a l’instant, per això el cor dels homes no es cansa de fer el mal. En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten,
- Salms 50:21 »He de callar mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n’acuso, t’ho retrec a la cara.
- 2 Pere 3:15 i penseu que la paciència de nostre Senyor us dona l’oportunitat de salvar-vos. Això mateix us ho va escriure Pau, el nostre germà estimat, amb la saviesa que havia rebut.
- Èxode 2:23-24 Al cap de molt de temps, el rei d’Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.
- Salms 69:26 que els sigui devastat el campament i no quedi ni una ànima a les seves tendes,
- Salms 109:22 Perquè soc pobre i desvalgut i el meu cor se sent ferit dintre meu.
- Isaïes 52:5 Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents protesten i constantment menyspreen el meu nom. Ho dic jo, el Senyor.
- Èxode 22:27 »No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.