Isaïes 52:5
Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents protesten i constantment menyspreen el meu nom. Ho dic jo, el Senyor.
— Isaïes 52:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
O bé: els opressors (del poble) .
Citat en Rm 2,24. (Rm 2,24)
Referències creuades
- Romans 2:24 tal com diu l’Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu.
- Salms 74:22-23 Alça’t, Déu nostre, a defensar la teva causa! Recorda que tot el dia t’insulta l’insensat. No oblidis la cridòria dels adversaris, l’avalot incessant dels qui s’alcen contra teu.
- Ezequiel 20:14 Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble.
- Salms 74:10 Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l’opressor? Gosarà l’adversari menysprear el teu nom per sempre?
- Isaïes 51:20 Els teus fills, extenuats, jeien a les cantonades, com antílops atrapats al filat, saciats de l’enuig del Senyor, de l’escarment del teu Déu.
- Salms 44:16 Tot el dia estic humiliat, i abaixo els ulls, avergonyit,
- Lamentacions 5:13-15 Imposen als joves el treball de la mola, sota el pes de la llenya s’ajupen els nois. Els ancians no es reuneixen a les portes de la ciutat ni s’hi senten les músiques dels joves. S’ha fos el goig del nostre cor, la nostra dansa s’ha convertit en dol.
- Isaïes 51:23 L’he passada als teus botxins, que t’humiliaven i et deien: “Ajeu-te, que et passarem pel damunt!” I tu els paraves l’esquena com un enllosat, com un carrer sota els peus dels qui el trepitgen.»
- Ezequiel 36:20-23 A les nacions on anaven van profanar el meu sant nom i van fer que diguessin d’ells: “Aquest és el poble del Senyor, però s’ha vist obligat a abandonar el seu país.” Llavors em va doldre de veure que el casal d’Israel profanava el meu sant nom entre les nacions on anaven. »Per tant, digues al poble d’Israel això que el
- Sofonies 1:10 Aquell dia, a Jerusalem s’alçarà un clam des de la porta dels Peixos; un plany s’aixecarà del Barri Nou, de la Ciutat Alta, una gran lamentació.
- Lamentacions 1:21 Prou em senten gemegar, però ningú no em consola. Els enemics s’han alegrat del meu mal, perquè ets tu qui ho ha fet; has fet caure sobre meu aquell dia anunciat. Però ells acabaran com jo!
- Jutges 18:3 Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s’hi van acostar. Li preguntaren: —Qui t’ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?