La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Antic Testament

Salms 24:2

Ell li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals.

— Salms 24:2, Bíblia Catalana Interconfessional

Notes

Sl 75,4; Sl 104,5; Sl 136,6. (Sl 75,4; Sl 104,5; Sl 136,6)

Referències creuades

  • Jeremies 5:22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
  • Salms 104:5-6 Assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes.
  • Gènesi 1:9-10 Déu digué: —Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
  • Salms 136:6 Consolidà la terra sobre l’aigua. Perdura eternament el seu amor.
  • Job 38:4 On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? Explica-m’ho, tu que ho saps tot!
  • Salms 33:6 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada.
  • Jeremies 10:11-16 Digueu això a aquesta gent: «Els déus que no han format el cel i la terra desapareixeran de la terra i de sota el cel.» Però el Senyor ha fet la terra amb el seu poder; amb la seva saviesa sosté els continents, ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència. Quan fa sentir el seu tro, hi ha remor d’aigua en el cel, fa
  • Job 38:8-11 I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la clogué amb dos batents? Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada. Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser, dient-li: «Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!»
  • 2 Pere 3:5-7 Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d’aleshores va desaparèixer negat en l’aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al
  • Salms 96:10 Digueu a les nacions: «El Senyor és rei!» Sentencia amb rectitud les causes dels pobles. El món es manté ferm, incommovible.
  • Gènesi 8:22 »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.»
  • Salms 95:4 Té a la mà les entranyes de la terra i són d’ell els cims de les muntanyes.

♪ Escolta Salms en àudio