Job 31:15
¿No ens ha fet Déu a tots iguals? ¿No ens ha teixit en les entranyes d’una mare?
— Job 31:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vv. 13-15: Jb 10,10-12; Ex 21,2-3; Lv 25,39-43; Dt 5,14-15; Jr 34,8-11; Pr 22,2; Sv 6,7; Tb 4,14-15; Ef 6,9; Col 4,1; Flm 10-21. (Jb 10,10-12; Ex 21,2-3; Lv 25,39-43; Dt 5,14-15; Jr 34,8-11; Pr 22,2; Sv 6,7; Tb 4,14-15; Ef 6,9; Col 4,1; Flm 10-21)
Referències creuades
- Proverbis 14:31 Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador; l’honora qui es compadeix del pobre.
- Job 34:19 no té preferències pels nobles, ni fa passar el ric davant el pobre; perquè tots són obra de les seves mans.
- Malaquies 2:10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n’hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l’aliança dels nostres pares?
- Proverbis 22:2 Ric i pobre coincideixen en això: a tots dos els ha fet el Senyor.
- Job 10:8-12 Les teves mans m’han format, m’han afaiçonat amb tot detall: ¿i ara em voldries destruir? Recorda que m’has modelat com l’argila: ¿i ara em tornes a la pols? M’has fet rajar com la llet i quallar com el formatge. M’has vestit de pell i carn, m’has teixit d’ossos i nervis. M’has infós vida i amor, vetlles pel meu alè.
- Isaïes 58:7 Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus.
- Nehemies 5:5 I tots s’exclamaven: “¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen.”
- Job 10:3 ¿T’agrada fer-me mal, rebutjar l’obra de les teves mans i afavorir els plans dels malvats?
- Salms 139:14-16 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable, les teves obres són meravelloses: ho reconec amb tota l’ànima. Res del meu cos no et passava per alt quan jo m’anava fent secretament, quan em brodaven en el fons de la terra. Els teus ulls em veien abans d’estar format, i els dies de la meva vida eren tots escrits en el