Proverbis 14:31
Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador; l’honora qui es compadeix del pobre.
— Proverbis 14:31, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu v. 21+. (v. 21)
Referències creuades
- Proverbis 22:2 Ric i pobre coincideixen en això: a tots dos els ha fet el Senyor.
- Proverbis 22:16 Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric; qui dona al ric, segur que s’empobrirà.
- Proverbis 17:5 Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia.
- Proverbis 19:17 Qui es compadeix del pobre presta al Senyor i ell li retornarà el préstec.
- 1 Joan 4:21 Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.
- Cohèlet 5:8 L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori.
- 2 Corintis 8:7-9 Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneixement, sol·licitud plena i l’amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa. No parlo així per donar-vos un manament. Voldria que l’exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor. Coneixeu prou
- 1 Joan 3:17-21 Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu? Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu mantindrem en pau la nostra con
- Salms 12:5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts, els nostres llavis ens defensen: quin senyor ens pot manar?»
- Job 31:13-16 Si he desatès el dret dels servents i les serventes quan es planyien contra mi, què podria fer quan Déu em judiqués? Què li respondria quan ell demanés comptes? ¿No ens ha fet Déu a tots iguals? ¿No ens ha teixit en les entranyes d’una mare? ¿M’he tancat als precs dels pobres, he permès el plor de les viudes?
- Proverbis 14:21 Qui menysprea els altres peca; feliç el qui s’apiada dels pobres!
- Mateu 25:40-46 »El rei els respondrà: »—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. »Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàre