Job 37:22
Del nord ve la llum daurada i envolta Déu de terrible majestat.
— Job 37:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ex 24,16-17; Ez 1,4-28; Mt 17,2 (= Mc 9,3 = Lc 9,29). (Ex 24,16-17; Ez 1,4-28; Mt 17,2; Mc 9,3; Lc 9,29)
Referències creuades
- Salms 104:1 Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran! Vas revestit d’honor i majestat,
- Hebreus 12:29 Perquè el nostre Déu és un foc que devora.
- Judes 1:25 al Déu únic que ens salva per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre, glòria, majestat, poder i autoritat abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.
- Proverbis 25:23 El vent del nord porta pluja; criticar d’amagat, males cares.
- 1 Cròniques 29:11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l’esplendor i la majestat: és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, t’aixeques per damunt dels sobirans.
- Hebreus 1:3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;
- Job 40:10 Revesteix-te, doncs, de glòria i de grandesa, embolcalla’t d’esplendor i de majestat!
- Nahum 1:3 El Senyor és lent per al càstig, però molt poderós, i no té per innocent el culpable. Avança entre tempestes i huracans, els núvols són la pols que aixequen els seus peus.
- Habacuc 3:3-19 Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra. La seva resplendor és com el sol, dos raigs li surten de la mà: allà s’amaga el seu poder. La pesta camina al seu davant i la febre li segueix les petjades. S’atura i pren mides a la
- Salms 29:4 La veu del Senyor és potent, la veu del Senyor és majestuosa.
- Salms 66:5 Veniu a contemplar les gestes de Déu. Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes!
- Salms 68:7-8 Déu dona casa als desemparats, allibera els captius que venen enmig de cants, mentre que els rebels habitaran a la terra àrida. Déu nostre, quan sorties guiant el teu poble, quan avançaves pel desert, Pausa