Habacuc 3:3
Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra.
— Habacuc 3:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lloc o regió d’* Edom , vora el desert del * Sinaí . Sobretot en textos antics, Déu ve del sud, d’allà on hi ha el Sinaí (Dt 33,2; Jt 5,4). (Dt 33,2; Jt 5,4)
Aquesta muntanya, també al sud d’Edom, està associada al Sinaí (Dt 33,2) i als llocs privilegiats de la revelació al desert. (Dt 33,2)
Sl 3,3 nota f. (Sl 3,3)
Ex 16,7 nota h; Nm 14,21+. (Ex 16,7; Nm 14,21)
Referències creuades
- Deuteronomi 33:2 —El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei.
- Amós 1:12 incendiaré la ciutat de Teman, el foc consumirà els baluards de Bosrà.»
- Abdies 1:9 Els teus valents, Teman, s’esglaiaran, i així seran aniquilats tots els homes de la muntanya d’Esaú, per culpa de la mortaldat:
- Salms 4:4 Sapigueu que el Senyor ha escollit l’home que li és fidel. El Senyor m’escolta sempre que l’invoco.
- Isaïes 6:3 Cridaven l’un a l’altre: —Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.
- Jeremies 49:7 Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers: «Ja no hi ha savis a Teman? No hi queden consellers? Han perdut la saviesa?
- Apocalipsi 5:13-14 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven: —Al qui seu al tron i a l’Anyell siguin donats la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles. Els quatre vivents responien: —Amén. I els ancians es van
- Salms 68:17 Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya que Déu ha escollit per residir-hi? El Senyor hi habitarà per sempre més.
- Èxode 19:16-20 El tercer dia, quan clarejava, va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps i es va sentir un toc de corn fortíssim. Al campament, tot el poble estava esglaiat. Moisès va fer sortir el poble del campament per anar a trobar Déu, i es van aturar al peu de la muntanya. La muntanya del Sinaí fume
- Deuteronomi 5:24 per dir-me: “El Senyor, el nostre Déu, ens ha fet veure la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu que ens parlava des del mig del foc. Avui hem vist que l’home pot continuar amb vida després que Déu li ha parlat.
- Jutges 5:4-5 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. Les muntanyes s’estremien al teu davant, Senyor; al teu davant, Senyor, Déu d’Israel. Això fou el Sinaí!
- Gènesi 21:21 Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.