Job 6:21

Referències creuades

• Salms 38:11 El cor em palpita, les forces m’abandonen, s’apaga la llum dels meus ulls.
• 2 Timoteu 4:16 En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte!
• Jeremies 17:5-6 Això diu el Senyor: «Maleït l’home que confia en els homes i busca qui li faci de braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor. Serà com un matoll de l’Arabà que mai no tasta la pluja; viu en un desert xardorós, en una terra salabrosa que no es pot habitar.
• Jeremies 51:9 Hem volgut posar remei a Babilònia, però no en té. Abandoneu-la, tornem al nostre país, perquè la seva condemna arriba fins al cel, s’aixeca fins als núvols.
• Job 13:4 Vosaltres no sou més que uns quincallaires, uns metges de per riure.
• Mateu 26:56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.
• Apocalipsi 18:9-10 Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella. De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa! En una hora t’ha arribat la condemna!»
• Proverbis 19:7 Al pobre no el volen ni els seus germans; més encara l’evitaran els amics. Quan reclama el que li han promès, ja no hi són.
• Salms 62:9 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. Pausa
• Job 2:11-13 Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo. Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i
• Job 6:15 Els meus germans són traïdors com un torrent, com el llit de les rieres que es desborden.
• Apocalipsi 18:17-18 En una hora s’ha perdut tanta riquesa!» Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s’aturaran lluny, veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?»