Josuè 1:2
—Moisès, el meu servent, ja és mort. Ha arribat l’hora que tu, amb tot aquest poble, travessis el riu Jordà i entris al país que jo dono als israelites.
— Josuè 1:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
És la terra promesa. Aquesta expressió i la dels vv. 2-4 reprenen el que diu Dt 1,7-8; Js 5,31; Js 11,24-25. (vv. 2-4; Dt 1,7-8; Js 5,31; Js 11,24-25)
Referències creuades
- Deuteronomi 3:28 Dona instruccions a Josuè. Encoratja’l, fes-lo ben ferm: ell conduirà el poble al país que contemplaràs i els el donarà en possessió.”
- Deuteronomi 31:7 Després Moisès va cridar Josuè i li digué en presència de tot el poble d’Israel: —Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites.
- Nombres 27:16-21 —Que el Senyor, el Déu que dona l’alè a tots els vivents, designi un home que vagi al davant de la comunitat, un cap que els guiï en les seves campanyes: que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor. El Senyor va respondre a Moisès: —Pren Josuè, fill de Nun, home d’esperit, i imposa-li les mans. Despré
- Josuè 1:11 que passessin per tot el campament i comuniquessin al poble aquesta ordre: «Prepareu-vos provisions, perquè d’aquí a tres dies travessareu el Jordà per ocupar el país que el Senyor, el vostre Déu, us dona en possessió.»
- Josuè 1:1 Després de la mort de Moisès, servent del Senyor, el Senyor es va adreçar a Josuè, fill de Nun i ajudant de Moisès. Li digué:
- Isaïes 42:1 «Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat damunt d’ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions.
- Hebreus 7:23-24 A més, els qui eren instituïts sacerdots van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions; però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci.
- Hebreus 3:5-6 I Moisès era digne de confiança en tota la casa de Déu tan sols com a servent, amb la missió de donar testimoni d’allò que es revelaria després. Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, a condició que mantinguem el coratge de gloriar-nos d