Josuè 22:6

Referències creuades

• Josuè 14:13 Llavors Josuè va beneir Caleb, fill de Jefunnè, i li donà Hebron en herència.
• Lluc 24:50 Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, i, alçant les mans, els va beneir.
• Gènesi 47:7 Josep va fer venir el seu pare Jacob i el presentà al faraó. Jacob va saludar el faraó,
• 2 Samuel 6:18 Després d’oferir-los, va beneir el poble en nom del Senyor de l’univers
• Èxode 39:43 Moisès veié tota l’obra i comprovà que l’havien executada tota tal com el Senyor havia ordenat. Moisès, doncs, els va beneir.
• 1 Samuel 2:20 Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient: —Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor. I se’n tornaren al seu poble.
• Josuè 22:7-8 Moisès havia donat a la meitat de la tribu de Manassès un territori, a Basan, i Josuè havia assignat a l’altra meitat de la tribu un territori enmig dels seus germans, en el país que va des del Jordà fins al mar. Quan Josuè es va acomiadar dels qui se’n tornaven, els beneí i els digué: —Ara, torneu-vos-en a casa i endu
• Gènesi 47:10 Jacob tornà a saludar el faraó i va sortir del palau reial.
• 2 Samuel 6:20 També David se’n tornà al seu palau per beneir els seus familiars. Mical, la filla de Saül, va sortir a rebre’l i li va dir: —Avui sí que s’ha lluït el rei d’Israel, mig nu a la vista de les criades dels seus servents, com si fos un qualsevol!
• 2 Cròniques 30:18 De fet, eren molts, principalment dels d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient: —Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni!
• Lluc 2:34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: —Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció,
• Hebreus 7:6-7 En canvi, Melquisedec, que no figura en les genealogies levítiques, va recollir el delme d’Abraham i el va beneir, a ell que tenia les promeses; i no es pot negar que l’inferior és beneït pel qui és superior.