Lluc 24:50
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, i, alçant les mans, els va beneir.
— Lluc 24:50, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Localitat situada a 3 km a l’est de Jerusalem, al vessant oriental de la * muntanya de les Oliveres .
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (24,50-53):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Fets 1:12 Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte.
- Gènesi 49:28 Tots aquests formen les dotze tribus d’Israel. Aquestes són les paraules que els va dir el seu pare quan va beneir-los. Donà una benedicció apropiada a cada un.
- Marc 11:1 Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles
- Mateu 21:17 Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit.
- Nombres 6:23-27 —Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció: »Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que et faci veure la llum de la seva mirada i s’apiadi de tu. Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau. »Quan ells pronunciaran el meu nom sobre els israelites, jo els beneiré.
- Gènesi 14:18-20 Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, i va beneir Abram tot dient: —Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics. Abram li va donar una desena part de tot el botí.
- Marc 10:16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
- Hebreus 7:5-7 De fet, els descendents de Leví que reben el sacerdoci tenen manat per llei de recollir el delme del poble, és a dir, dels seus germans, si bé aquests també han sortit, com ells, de les entranyes d’Abraham. En canvi, Melquisedec, que no figura en les genealogies levítiques, va recollir el delme d’Abraham i el va beneir
- Gènesi 27:4 Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.
- Gènesi 48:9 Josep va respondre al seu pare: —Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí. Jacob li diu: —Acosta-me’ls, que els vull beneir.