Jutges 17:7
Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita, però que residia allí com a foraster.
— Jutges 17:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Designació estranya, perquè Judà era una tribu i perquè els levites eren de la tribu de Leví. Vegeu, però, Jt 18,19. (Jt 18,19)
Referències creuades
- Mateu 2:1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem,
- Miquees 5:2 Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel.
- Rut 1:1-2 En l’època que els jutges governaven els israelites, hi hagué fam al país. Per això, un home de Betlem de Judà va emigrar, amb la dona i els dos fills, als camps de Moab. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà.
- Mateu 2:5-6 Ells li respongueren: —A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: » I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.
- Jutges 19:1-2 En aquell temps no hi havia rei a Israel. En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà. Ella li va ser infidel i se’n tornà a casa del seu pare, a Betlem de Judà. Ja feia quatre mesos que hi era
- Gènesi 35:19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
- Josuè 19:15 Amb Catat, Nahalol, Ximon, Iralà i Betlèhem feien dotze ciutats amb els pobles del voltant.