Jutges 20:26
Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió.
— Jutges 20:26, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Jutges 20:23 Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta: —¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans? El Senyor els havia respost: —Torneu-hi.
- Joel 2:12-18 «Però ara —diu el Senyor—, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos. Ho dic jo, el Senyor.» Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu, que és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor, i que es desdiu de fer el mal. Qui sap si se’n desdi
- Esdres 9:4-5 Tots els qui tenien respecte per les paraules del Déu d’Israel es van anar aplegant al voltant meu, preocupats per la infidelitat dels israelites repatriats. Però jo em mantenia assegut, consternat, fins que va arribar l’hora del sacrifici del capvespre. »A l’hora de l’ofrena del capvespre vaig sortir del meu estat d’a
- Esdres 8:21 »Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns.
- Jutges 20:18 Els israelites van pujar a Betel per consultar Déu: —Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites? El Senyor va designar la tribu de Judà.
- Joel 1:14 Proclameu un dejuni, convoqueu l’assemblea, reuniu els notables i tots els habitants del país al temple del Senyor, el vostre Déu, per invocar el Senyor.
- 1 Samuel 7:6 Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien: —Hem pecat contra el Senyor. Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.
- Jonàs 3:5-10 Els habitants de Nínive van fer cas de Déu; tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac. Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra. I va fer pregonar per la ciutat: «Decret del r
- 2 Cròniques 20:3 Josafat, espantat, va decidir de recórrer al Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.