Lamentacions 1:7
Aquests dies de misèria i d’abandó, Jerusalem recorda les riqueses que tenia des de sempre. Es recorda del seu poble capturat per l’enemic, sense ajuda de ningú. Quan l’han vista derrotada, els botxins se n’han burlat.
— Lamentacions 1:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
O bé: les coses desitjables. En 1Re 20,6, el terme hebreu traduït aquí per riqueses indica els béns, tot allò que fa goig. En Ez 24,16 representa l’esposa, i en Ez 24,21, el temple. (1Re 20,6; Ez 24,16; Ez 24,21)
En el text hebreu, cada verset es compon de tres versos dobles, mentre que aquí n’hi ha quatre. Per això alguns pensen que caldria eliminar el vers que parla de les riqueses. Altres, en canvi, creuen que el vers sobre la caiguda del poble és una glossa que insisteix en l’ abandó esmentat al començament.
Lm 2,16; Lm 3,46; Ez 25,6; Lm 35,14-15. (Lm 2,16; Lm 3,46; Ez 25,6; Lm 35,14-15)
Referències creuades
- Salms 79:4 Ens hem tornat l’escarni dels veïns, la befa i la burla dels països que ens envolten.
- Deuteronomi 4:34-37 ¿O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d’un altre per fer-se’l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. El Senyor t’ha concedit de presencia
- Salms 42:4 Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
- Salms 77:5-9 Ell aparta la son dels meus ulls, i em torbo tant, que ni goso parlar. Penso en les èpoques llunyanes, recordo els temps antics; de nit rumio dintre meu, reflexiono i em pregunto a mi mateix: «¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? ¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos, s’ha desdit
- Miquees 4:11 Ara s’han ajuntat contra tu moltes nacions i diuen: «Que Sió sigui profanada, que els nostres ulls s’hi rabegin!»
- Lamentacions 4:17 Els nostres ulls s’han cansat d’esperar una ajuda, però era un miratge: havíem posat l’esperança en pobles que no salven.
- Lluc 15:17 Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam!
- Salms 147:19-20 Anuncia la seva paraula als fills de Jacob, als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions. Al·leluia!
- Jeremies 37:7 —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Comuniqueu això al rei de Judà, que us ha enviat a consultar-me: “L’exèrcit del faraó, que s’havia mobilitzat per ajudar-vos, ja se’n torna a Egipte, el seu país.
- Isaïes 5:1-4 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guàrdia i va excavar-hi un cup. N’esperava bon raïm, però ha sortit
- Salms 77:3 Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol.
- Salms 137:3-4 Allà volien que cantéssim els qui ens havien deportat, ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.» Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera?