Levític 16:3
»Quan haurà d’entrar dintre el lloc més sant, prendrà un vedell ja fet per oferir-lo en sacrifici pel pecat, i un moltó.
— Levític 16:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Levític 4:3 »Si el qui ha comès la falta és el gran sacerdot, implicant així el poble en la seva culpa, ha d’oferir al Senyor un vedell que no tingui cap defecte, com a sacrifici pel pecat.
- Hebreus 9:24-25 Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d’home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades;
- Hebreus 9:7 però a la segona tan sols hi entra el gran sacerdot una vegada l’any, i no deixa mai d’oferir la sang pels seus propis pecats i pels pecats del poble.
- Levític 1:10 »Si l’ofrena és un holocaust d’un cap de bestiar dels ramats d’ovelles o de cabres, el qui la presenta prendrà un mascle sense cap defecte.
- Levític 8:18 Acabat va fer portar el moltó destinat a l’holocaust, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap.
- Levític 8:14 Després va fer portar el vedell del sacrifici pel pecat, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap.
- Levític 1:3 »Si l’ofrena és un holocaust de bestiar boví, que prengui un mascle sense cap defecte i el porti a l’entrada de la tenda del trobament perquè el Senyor s’hi complagui.
- Levític 9:3 Digues també als israelites: “Preneu un boc per al sacrifici pel pecat, un vedell i un anyell, tots dos d’un any i sense cap defecte, per a oferir-los en holocaust.
- Nombres 29:7-11 »El dia deu d’aquest mes setè, us reunireu en aplec sagrat, dejunareu i no fareu cap mena de treball. Oferiu en holocaust d’olor agradable al Senyor un vedell ja fet, un moltó i set anyells d’un any, sense cap defecte. Per cada animal ofert, afegiu-hi una ofrena de flor de farina pastada amb oli: una ofrena de nou quil
- Hebreus 9:12 Hi ha entrat una vegada per sempre, sense servir-se de la sang de bocs i de vedells, sinó valent-se de la seva pròpia sang; així ens ha redimit per sempre més.