Levític 4:3
»Si el qui ha comès la falta és el gran sacerdot, implicant així el poble en la seva culpa, ha d’oferir al Senyor un vedell que no tingui cap defecte, com a sacrifici pel pecat.
— Levític 4:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: el sacerdot ungit. Després de la desaparició de la monarquia, el * gran sacerdot era el cap de la comunitat; una transgressió seva feia incórrer en culpa col·lectiva el poble que ell representava davant de Déu.
Referències creuades
- Levític 9:2 i digué a Aaron: —Pren un vedell per al sacrifici pel pecat i un moltó per a l’holocaust, tots dos sense cap defecte, i presenta’ls davant el Senyor.
- Hebreus 7:27-28 Ell no necessita, com els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels propis pecats, després pels pecats del poble: això ho va fer una vegada per sempre, oferint-se ell mateix. La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa
- Levític 4:14 Quan es conegui la falta comesa, la comunitat haurà d’oferir un vedell com a sacrifici pel pecat: el portarà davant la tenda del trobament.
- 2 Corintis 5:21 Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.
- Esdres 8:35 tots els deportats que havien tornat de la captivitat van oferir víctimes al Déu d’Israel: en holocaust, dotze vedells en nom de tot Israel, noranta-sis moltons i setanta-dos anyells, i, en sacrifici pel pecat, dotze bocs. Tots aquests animals foren oferts al Senyor.
- Hebreus 5:3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.
- Ezequiel 43:19 Als sacerdots levites descendents de Sadoc, que són els qui han d’acostar-se a mi per oficiar, dona’ls un vedell, que immolaran en sacrifici pel pecat. Ho dic jo, el Senyor Déu.
- Levític 21:10-12 »El gran sacerdot, el primer entre els seus germans sacerdots, ha estat consagrat amb l’oli de la unció vessat sobre el seu cap i ha rebut el ritu de la investidura sacerdotal per a poder-se revestir amb els ornaments sagrats. No es deslligarà la cabellera ni s’esquinçarà els vestits en senyal de dol. No s’acostarà a c
- Romans 8:3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana
- Levític 8:12 Finalment va vessar l’oli sobre el cap d’Aaron i el va ungir per consagrar-lo.
- Èxode 29:7 Pren llavors l’oli de la unció santa i vessa-l’hi damunt el cap per consagrar-lo.
- Èxode 29:21 Pren també sang de damunt l’altar i oli de consagrar i aspergeix Aaron i les seves vestidures, i els seus fills i les seves vestidures. Així, ell i els seus fills, amb les seves vestidures, quedaran consagrats.