Nehemies 2:10
Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.
— Nehemies 2:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu v. 19; Ne 3,33.35; Ne 4,1; Ne 6,1.17; Ne 13,4.28. Sanbal·lat, originari probablement de Bethoron, era governador de * Samaria , província al nord de Judà. (v. 19; Ne 3,33.35; Ne 4,1; Ne 6,1.17; Ne 13,4.28)
Referències creuades
- Nehemies 4:7 Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l’espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs.
- Nehemies 2:19 »Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: »—Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei?
- Fets 19:26-27 També veieu i sentiu a dir que, tant a Efes com a gairebé tota l’Àsia, aquest Pau ha convençut i enredat molta gent, dient-los que els qui les nostres mans fabriquen no són déus. Això no solament posa en perill el crèdit de la nostra professió, sinó que el mateix temple de la gran deessa Àrtemis acabarà tingut per no r
- Nehemies 13:4 «Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià,
- Ezequiel 25:6-8 »Això us fa saber el Senyor Déu: Amb tot el menyspreu del vostre cor, picàveu de mans i de peus i us alegràveu d’això que vèieu a la terra d’Israel. Doncs jo aixecaré la mà contra vosaltres: us abandonaré al pillatge de les nacions, us extirparé d’entre els pobles, us faré desaparèixer com a país i us destruiré del tot
- Proverbis 27:4 La ira és cruel, el furor devastador; però la gelosia, qui la podrà resistir?
- Nehemies 6:1 »Sanbal·lat, Tobià, l’àrab Guèixem i els altres enemics nostres van saber que jo havia reconstruït les muralles i que no hi quedava cap bretxa, tot i que en aquell moment encara no havia fet col·locar els batents a les portes.
- Nombres 22:3-4 Els moabites s’alarmaren davant aquell poble tan nombrós, i tots tremolaven només de veure els israelites. Anaren a trobar els ancians de Madian i els van dir: —Ara aquesta munió de gent esbrostarà tots els nostres termes, com un bou esbrosta l’herba del camp. En aquell temps, el rei de Moab era Balac, fill de Sipor.
- Salms 122:6-9 Augureu la pau a Jerusalem: «Que visquin segurs els qui t’estimen. Que hi hagi pau en els teus murs, i quietud als teus merlets.» Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu.» Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat.
- Cohèlet 10:7 veig esclaus anar a cavall i prínceps anar a peu com esclaus.
- Salms 112:10 L’injust, quan ho veu, es consumeix, estreny les dents d’indignació: l’ambició del malvat acaba malament.
- Nehemies 4:1-3 »Quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i la gent d’Asdod van saber que la reparació de les muralles de Jerusalem progressava i que les bretxes ja començaven a estar tapades, s’irritaren molt i es posaren tots d’acord per venir a atacar Jerusalem i causar perjudicis a les obres. Llavors vam elevar pregàries a