Ezequiel 25:6

Referències creuades

• Abdies 1:12 Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà, aquell dia funest! No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà el dia que els veies perduts; no havies de parlar-ne amb insolència el dia de l’opressió;
• Sofonies 2:8 «Jo, el Senyor, he sentit les burles de Moab i els menyspreus dels ammonites. S’han burlat del meu poble i s’han engrandit a costa del seu territori.
• Sofonies 2:10 Així pagaran la seva arrogància, ja que es burlaven del poble del Senyor de l’univers i s’engrandien a costa d’ell.
• Job 27:23 li cauen al damunt els seus cops, xiula darrere seu onsevulla que es trobi.
• Nahum 3:19 La teva ruïna no té remei, la teva ferida és oberta. Tots els qui en sentiran parlar aplaudiran el teu desastre. Perquè la teva maldat, ¿qui no l’ha soferta dia rere dia?
• Ezequiel 36:5 Jo, el Senyor Déu, us faig saber que parlo encès de zel contra els qui queden de les altres nacions i contra tot Edom, perquè s’han apropiat el meu país. Tenen el cor ple d’alegria i de menyspreu, mentre saquegen el país abandonat.
• Ezequiel 6:11 Això diu el Senyor Déu: Pica de mans i de peus i digues: Ai de totes les malvades abominacions d’Israel! Caurà per l’espasa, per la pesta i per la fam!
• Ezequiel 25:15 »Això fa saber el Senyor Déu: Els filisteus s’han venjat amb tot el menyspreu del seu cor i, moguts per un odi de segles, s’han llançat a destruir.
• Nehemies 4:3-4 Llavors vam elevar pregàries al nostre Déu i vam posar guàrdia nit i dia per defensar-nos contra ells. Tanmateix, la gent de Judà deia: »“A l’obrer li fallen les forces, està esgotat. No podrem refer les muralles de la ciutat.”
• Ezequiel 35:15 Tu t’alegraves de veure convertida en un desert l’heretat d’Israel. Doncs bé, jo faré el mateix amb tu: et convertiràs en una desolació, muntanya de Seïr i Edom tot sencer! Llavors tots sabran que jo soc el Senyor.”
• Jeremies 48:27 ¿No t’havies burlat d’Israel? ¿No en parlaves movent el cap, com qui ha atrapat un lladre?
• Sofonies 2:15 Així acabarà la ciutat altiva que vivia confiada i pensava dintre seu: Soc jo sola i ningú més. Com s’ha convertit en solitud, en refugi de les bèsties! Tothom qui hi passi se’n riurà, alçarà la mà amb aires de mofa.