Nombres 10:29
Moisès va dir a Hobab, fill del seu sogre Reuel, el madianita: —Nosaltres anem cap al lloc que el Senyor ha dit que ens donaria. Vine amb nosaltres, que et farem participar del benestar que el Senyor ha promès a Israel.
— Nombres 10:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vegeu Jt 4,11, on Hobab és presentat com a sogre de Moisès. En canvi, en Ex 3,1; Nm 4,18; Nm 18,1, el sogre de Moisès és Jetró, i en Ex 2,18 és anomenat, com aquí, Reuel. (Jt 4,11; Ex 3,1; Nm 4,18; Nm 18,1; Ex 2,18)
Els * madianites eren una tribu del desert i, per tant, coneixien els pocs oasis de la regió del Sinaí. Moisès, gràcies al seu sogre, és, doncs, un aliat dels madianites. Però també va haver-hi hostilitats entre madianites i israelites (Nm 25,17-18; Nm 31,1-18). (Nm 25,17-18; Nm 31,1-18)
Referències creuades
- Gènesi 12:7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.
- Èxode 2:18 Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué: —Com és que avui torneu tan d’hora?
- Jutges 4:11 Temps enrere, Hèber, el quenita, s’havia separat dels altres quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l’Alzina de Saanannim, que és a la vora de Quèdeix.
- Èxode 3:1 Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu.
- Salms 34:8 Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels i els allibera.
- Èxode 6:7-8 Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu. Llavors sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu, el qui us trec del damunt els treballs forçats dels egipcis. Després us conduiré al país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob, i us el donaré en possessió. Us ho dic jo, el Senyor.”
- Jutges 1:16 Els quenites, descendents del sogre de Moisès, havien pujat amb els de la tribu de Judà des de la ciutat de les Palmeres cap al desert de Judà, al Nègueb d’Arad, i es van instal·lar entre els amalequites.
- Nombres 23:19 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès?
- Èxode 3:8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
- Gènesi 32:12 Et prego que m’alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d’ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills.
- Gènesi 13:15 Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència.
- 1 Samuel 15:6 Llavors va fer dir als quenites: —Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte. Els quenites es van apartar d’entre els amalequites.