Gènesi 12:7
El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.
— Gènesi 12:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sobre la * promesa del país, vegeu Gn 13,15; Gn 15,18; Gn 17,8; Gn 24,7; Gn 26,3; Gn 28,13; Gn 35,12; Gn 48,4; Gn 50,24; Ex 6,8; Gn 32,13; Dt 1,8+; Sl 105,11. Aquest text és citat en Ac 7,5; vegeu també Ga 3,16. (Gn 13,15; Gn 15,18; Gn 17,8; Gn 24,7; Gn 26,3; Gn 28,13; Gn 35,12; Gn 48,4; Gn 50,24; Ex 6,8; Gn 32,13; Dt 1,8; Sl 105,11; Ac 7,5; Ga 3,16)
Referències creuades
- Gènesi 17:8 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
- Gènesi 17:1 Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: —Jo soc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.
- Gènesi 13:15 Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència.
- Gènesi 18:1 El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta,
- Gàlates 3:16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist.
- Salms 105:9-12 l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua: «Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.» Llavors encara es podien comptar, eren pocs i forasters en el país,
- Gènesi 13:4 al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor.
- Gènesi 13:18 Abram va aixecar el campament i se’n va anar a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.
- Gènesi 26:25 Isaac va aixecar un altar en aquell indret i va invocar-hi Déu amb el nom de «el Senyor». Va plantar-hi la seva tenda, i els seus servents hi excavaren un altre pou.
- Èxode 33:1 El Senyor va ordenar a Moisès: —Ves-te’n d’aquí amb el poble que vas treure d’Egipte. Ves cap al país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents.
- Gènesi 32:30 Jacob li demanà: —Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: —Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix.
- Gènesi 12:8 D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom.