Nombres 11:15

Referències creuades

• Jonàs 4:3 I ara, t’ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure!
• Jonàs 4:8-9 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.» Llavors Déu va preguntar a Jonàs: —¿Et sembla bé d’enfurismar-te així per una carbassera? Jonàs va respondre: —Em sembla molt bé d
• Jeremies 20:18 Per què vaig sortir del si matern si havia de tastar pena i sofriments i acabar els meus dies en la vergonya?
• 1 Reis 19:4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares.
• Filipencs 1:20-24 Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany; però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No
• Sofonies 3:15 El Senyor ha revocat la teva condemna, ha allunyat els teus enemics. El Senyor, rei d’Israel, és dintre teu: mai més no hauràs de témer cap mal.
• Èxode 32:32 Però ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit.
• Job 3:20-22 Per què donar la llum al qui sofreix, i la vida a l’amargat? Esperen en va que la mort arribi, la busquen amb ànsia més que un tresor. Quan troben la seva tomba ho celebren plens de goig.
• Job 7:15 Valdria més que m’escanyessis! M’estimo més la mort que els propis ossos.
• Jeremies 15:18 Per què el meu dolor es fa etern i no se’m vol tancar la ferida enverinada? Has estat per a mi una font enganyosa d’aigües incertes.
• Jaume 1:4 Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res.
• Job 6:8-10 Tant de bo que es complís el meu prec i Déu satisfés el meu desig: que es decidís a esclafar-me, que estengués la mà i em tallés la vida! Seria, si més no, el meu consol, el final del dolor implacable, i jo no hauria renegat de les paraules del Déu sant.