Nombres 11:31
Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portà guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d’una jornada de camí i en un gruix d’un metre.
— Nombres 11:31, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquests ocells emigren cap a l’Àfrica vorejant les costes occidentals o orientals del continent europeu. Després de travessar la Mediterrània cauen sovint exhaustos a terra i es poden agafar fàcilment.
Lit.: una alçada de dues colzades.
Referències creuades
- Èxode 16:13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada.
- Salms 105:40 Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel.
- Salms 78:26-29 Després va allunyar el vent de llevant i feu bufar el garbí amb el seu poder, i va ploure carn com núvols de pols, tants ocells com grans de sorra hi ha a la mar. Els feu caure al bell mig del campament, vora mateix de les tendes. En menjaren fins a saciar-se; així va satisfer el seu desig.
- Èxode 15:10 Però bufa el teu alè, i el mar els cobreix; s’enfonsen com plom dins les aigües poderoses.
- Èxode 10:19 Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s’endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte.
- Salms 135:7 Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, fabrica els llamps, que acompanyen les pluges, fa sortir els vents dels seus amagatalls.
- Èxode 10:13 Moisès va alçar el seu bastó cap al país d’Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l’est havia portat les llagostes.