Èxode 10:13
Moisès va alçar el seu bastó cap al país d’Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l’est havia portat les llagostes.
— Èxode 10:13, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ex 4,17+. (Ex 4,17)
Les llagostes arriben del desert, que és a l’orient.
Referències creuades
- Salms 148:8 llamps i pedra, neu i boira, huracans, que compliu la seva paraula,
- Jonàs 4:8 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.»
- Salms 78:26 Després va allunyar el vent de llevant i feu bufar el garbí amb el seu poder,
- Gènesi 41:6 Darrere d’elles en naixien unes altres set, esquifides i cremades pel vent del desert.
- Salms 105:34 Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes,
- Jonàs 1:4 Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir.
- Salms 107:25-28 A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades: pujaven al cel, baixaven al fons i, regirats de mareig, el cap els rodava; no es tenien drets, com si anessin beguts, s’havia esfumat la seva perícia. Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills:
- Mateu 8:27 Aquells homes, admirats, deien: —Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
- Èxode 14:21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir,