Nombres 17:10
—Aparteu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant. Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra.
— Nombres 17:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Efesis 5:6 Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, ja que per discursos com aquests la indignació divina cau sobre els qui són rebels.
- Hebreus 9:4 que contenia un altar d’or, per a cremar-hi l’encens, i l’arca de l’aliança, tota recoberta d’or. Dins l’arca hi havia una gerra d’or plena de mannà, la vara d’Aaron que havia florit i les taules de l’aliança.
- Isaïes 1:2 Escolta, cel! Estigues atenta, terra! El Senyor parla: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s’han revoltat contra mi.
- 1 Samuel 30:22 Llavors tots els dolents i mesquins d’entre els qui l’havien acompanyat digueren: —Com que aquests no han vingut amb nosaltres, no els hem de donar res del botí que hem recuperat. Només la dona i els fills: que els prenguin i se’n vagin.
- Deuteronomi 9:24 D’ençà que us conec, heu estat sempre rebels al Senyor.
- Salms 57:4 Estén la mà des del cel i em salva, avergonyeix els meus perseguidors: Pausa Déu estén el seu amor i la seva fidelitat.
- Èxode 16:32 Moisès va dir: —El Senyor ens ha donat aquesta ordre: “Ompliu de mannà la mesura d’un ómer i guardeu-la, perquè les generacions futures vegin el pa amb què us vaig alimentar al desert quan us vaig fer sortir del país d’Egipte.”
- Deuteronomi 31:19-26 »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya’l als israelites i que l’aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells. Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s’engreixarà i es girarà cap a altres déus per ado
- 1 Samuel 2:12 Però els fills d’Elí eren uns desvergonyits. No respectaven el Senyor
- Osees 10:9 Diu el Senyor: «El poble d’Israel ha pecat des dels temps de Guibà i així han continuat. ¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà els fills d’aquells malvats?
- Efesis 2:2-3 vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels. En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Així, la nostra naturalesa ens feia objecte de la in