Nombres 21:29
Ai de tu, Moab! Esteu perduts, adoradors de Quemoix! Ell va fer que fugissin els teus fills, que les teves filles caiguessin captives en poder de Sehon, rei amorreu.
— Nombres 21:29, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jt 11,24. (Jt 11,24)
Vv. 28-29: Jr 48,45-46. (Jr 48,45-46)
Referències creuades
- 2 Reis 23:13 El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites.
- Jutges 11:24 ¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat.
- Jeremies 48:46 Ai de tu, Moab! Estàs perdut, poble del déu Quemoix: s’emporten captius els teus fills i captives les teves filles.
- 1 Reis 11:33 M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó.
- 1 Reis 11:7 A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites.
- Jeremies 48:7 Et refiaves dels teus triomfs i dels teus tresors, però també tu seràs conquerida. El déu Quemoix serà deportat amb els seus sacerdots i dignataris.
- Isaïes 15:5 Un plany em surt del cor per Moab. Els seus fugitius arriben a Sóar, a Eglat-Xelixià. Ploren mentre pugen la costa de Luhit; pel camí d’Horonaim se senten crits desesperats.
- Jeremies 48:13 I Moab s’avergonyirà de Quemoix, tal com la gent d’Israel, que confiava en Betel, se’n va avergonyir.
- 1 Corintis 8:4-5 Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n’hi ha un. És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors.
- Isaïes 16:2 Les noies de Moab, quan passen els guals de l’Arnon, semblen ocells esverats que fugen del niu.