Osees 4:19
però ara les ales del vent els embolcallen i s’avergonyeixen dels seus sacrificis.»
— Osees 4:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El vent fa referència a la violència del càstig (vegeu Os 13,15; Jr 4,11-13; Am 1,14). Una mateixa paraula hebrea significa ‘vent’ i ‘esperit’. Osees aprofita aquesta ambivalència (vegeu v. 12 i Os 5,4, on parla de esperit de prostitució). (Os 13,15; Jr 4,11-13; Am 1,14; v. 12; Os 5,4)
Referències creuades
- Jeremies 51:1 Això diu el Senyor: Aixecaré contra Babilònia, contra els qui habiten al cor mateix de l’enemic, un vent devastador.
- Jeremies 4:11-12 En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: «Per les dunes del desert es gira un vent xardorós, que s’abat sobre el meu poble. No és bo per a ventar el gra, no serveix per a netejar-lo. D’allà m’arriba un vent fortíssim. Ara també jo sentenciaré contra ells.»
- Isaïes 1:29 »Us delíeu pels arbres sagrats, i en quedareu defraudats; confiàveu en els jardins sagrats, i us sentireu decebuts.
- Osees 13:15 I encara que Efraïm florís entre els seus germans, vindrà un vent xardorós, un vent del Senyor que pujarà del desert: assecarà les deus i eixugarà les fonts; l’enemic pillarà els tresors, tots els objectes preciosos.
- Isaïes 42:17 Tornen enrere, coberts de vergonya, els qui es fiaven dels ídols i deien a unes estàtues: “Vosaltres sou els nostres déus!”»
- Osees 12:1 Diu el Senyor: «Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides, els d’Israel m’han enganyat; però Judà és encara amb Déu, es manté fidel al qui és santíssim.
- Jeremies 17:13 Esperança d’Israel, quedaran confosos tots els qui t’abandonen! Els qui s’aparten de tu, Senyor, seran inscrits en el país dels morts, perquè han abandonat el Senyor, la font d’aigua viva.
- Osees 10:6 El vedellot serà endut a Assíria com a regal per al Gran Rei. Efraïm queda confós, Israel s’avergonyeix de les seves intrigues.
- Jeremies 3:24-25 Des de la nostra infantesa, els ídols vergonyosos s’han menjat els guanys dels nostres pares: els seus ramats d’ovelles i vedells, els seus fills i les seves filles. Tinguem per jaç la vergonya, i la ignomínia per cobertor: perquè, des de la jovenesa fins al dia d’avui, nosaltres i els nostres pares hem pecat contra el
- Zacaries 5:9-11 Vaig alçar els ulls i vaig veure dues dones que volaven portades pel vent; les seves ales eren com les de cigonya i es van endur el cossi cel amunt. Jo vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi: —On se l’emporten? Ell em va respondre: —A Babilònia. Allí li construiran un temple i l’entronitzaran sobre el seu pedestal
- Jeremies 2:26-27 El lladre s’avergonyeix quan el sorprenen: així s’hauria d’avergonyir la gent d’Israel amb els seus reis i governants, els seus sacerdots i profetes. Han dit a un tronc: “Ets el meu pare”, i a una pedra: “Tu ens has infantat.” M’han donat l’esquena i no la cara. Però, quan els arriben els desastres, exclamen: “Vine a s
- Jeremies 2:36-37 »Com és que tens tanta pressa per a canviar els pactes fets? Fracassaràs amb Egipte com vas fracassar amb Assíria. També d’allà en tornaràs posant-te les mans al cap. Déu ha rebutjat aquells en qui confiaves, i no et podran alliberar.»