Proverbis 11:11
Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen.
— Proverbis 11:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pr 10,6. Tota acció individual té, per a bé o per a mal, una dimensió social. (Pr 10,6)
Referències creuades
- Proverbis 14:34 La justícia enalteix un poble, el pecat és la seva vergonya.
- Proverbis 29:8 Els agitadors atien la ciutat, els assenyats apaivaguen els ànims.
- Jaume 3:6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern.
- Job 22:30 Déu alliberarà fins i tot el culpable: ho farà per la puresa de les teves mans.
- Cohèlet 9:15 En aquella ciutat hi havia un home pobre però savi que, gràcies a la seva saviesa, hauria pogut salvar-la; però a ningú no se li va acudir de recórrer a un home pobre com ell.
- 2 Cròniques 32:20-22 En sentir tot això, el rei Ezequies i el profeta Isaïes, fill d’Amós, van pregar clamant al cel. Llavors el Senyor envià un àngel que va aniquilar tots els guerrers amb els caps i oficials del campament del rei d’Assíria. Aquest se’n tornà avergonyit al seu país, i, quan va entrar al temple del seu déu, allí mateix alg
- Ester 3:8-15 Després Aman digué al rei Xerxes: —Per totes les províncies del teu imperi, dispers i escampat entre les diverses nacions, hi ha un poble que té costums diferents dels altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils. Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d’extermini, i jo do
- 2 Samuel 20:1 Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar: —No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d’Israel!
- Gènesi 41:38-42 El faraó els va dir: —Aquest home té l’esperit diví. En trobaríem cap com ell? Llavors el faraó va dir a Josep: —Ja que Déu t’ha fet conèixer tot això, no hi ha ningú que pugui ser més intel·ligent i assenyat que tu. Per això tu seràs l’administrador del meu reialme i tot el meu poble obeirà les teves ordres. Només en
- Gènesi 45:8 No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte.
- Ester 9:1-16 Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven. Els jueus es van aplegar en cada ciutat