Proverbis 12:5
Les intencions dels justos són rectes, els homes malvats tramen l’engany.
— Proverbis 12:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 139:23 Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor, examina’m per conèixer què desitjo.
- Isaïes 55:7 Que l’injust abandoni el mal camí, i el malèfic, les seves intencions! Que tornin al Senyor, que és compassiu, al nostre Déu, tan generós a perdonar.
- Jeremies 4:14 «Jerusalem, renta’t el cor de tot mal, si vols que jo, el Senyor, et salvi. Fins quan alimentaràs en el teu pit una absurda confiança?
- Salms 140:1-3 Per al mestre de cor. Salm del recull de David. Salva’m, Senyor, de la gent dolenta, guarda’m dels homes violents. Porten al cor el desig de fer mal, provoquen baralles cada dia,
- Salms 41:6-7 Els meus enemics diuen mal de mi: «¿Quan es morirà i s’esborrarà el seu nom?» Si algun d’ells ve a veure’m, fingeix, recull males notícies, i quan surt a fora les escampa.
- Mateu 26:4 i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo.
- Mateu 2:3-8 Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: —A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: » I tu Betlem, terra de Jud
- Salms 119:15 Vull meditar els teus preceptes i fer cas dels teus camins.
- 1 Corintis 4:5 Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
- Mateu 2:16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis.
- Proverbis 11:23 Es compliran les esperances dels justos, les del malvat s’esvairan.
- 2 Corintis 4:2 Més aviat evitem d’obrar d’amagat, com qui se n’avergonyeix; ens comportem sense astúcies i no adulterem la paraula de Déu. Ben al contrari, sentint-nos en presència de Déu, procurem de guanyar-nos la confiança de tothom dient obertament la veritat.