Proverbis 13:12
L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida.
— Proverbis 13:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 2,9 nota b. (Gn 2,9)
Referències creuades
- Joan 16:22 També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà.
- Proverbis 13:19 Un desig satisfet és agradós; als necis els fa fàstic apartar-se del mal.
- Salms 119:81-83 Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula. Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?» Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets.
- Proverbis 3:18 Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida!
- Proverbis 11:30 Qui és just i savi es guanya els homes, amb les seves obres els porta a l’arbre de la vida.
- Salms 17:15 Jo et veuré, perquè la meva causa és justa. Quan em desvetlli, et contemplaré fins a saciar-me’n.
- Salms 69:3 M’enfonso en el fangar profund i no tinc on posar els peus, em trobo dins les aigües abismals i els remolins se m’enduen.
- Salms 143:7 De pressa, Senyor, respon-me, que el meu esperit defalleix; no m’amaguis la teva mirada, que seria com els qui baixen a la fossa.
- Gènesi 21:6-7 Sara digué: —Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi. I afegí: —Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
- Salms 40:2-3 Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. M’ha tret de la fossa profunda, del llot i del fangar. Ha plantat els meus peus sobre la roca, ha fet segurs els meus passos.
- Càntic 5:8 Jo us conjuro, filles de Jerusalem: si trobeu el meu estimat, què li contareu? Digueu-li que estic malalta d’amor.
- 1 Samuel 1:26-28 Anna li digué: —Tan cert com vius, senyor meu: jo soc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor. Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat. Per això ara el dono com a ofrena al Senyor: el dono al Senyor per tota la vida. Llavors Samuel es va prosternar