Salms 143:7
De pressa, Senyor, respon-me, que el meu esperit defalleix; no m’amaguis la teva mirada, que seria com els qui baixen a la fossa.
— Salms 143:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La formulació d’aquest verset ha fet pensar que aquí començava un altre salm, que hauria estat afegit als versets precedents. De fet, la primera part del salm (vv. 1-6) és més narrativa, mentre que la resta té un to de pregària i està formada per una sèrie de súpliques. (vv. 1-6)
Sl 27,9+. (Sl 27,9)
Sl 28,1+. (Sl 28,1)
Referències creuades
- Salms 69:17 Respon-me, Senyor, que el teu amor vessa bondat; mira’m, que és gran la teva misericòrdia.
- Salms 28:1 Del recull de David. A tu clamo, Senyor, penyal meu, no et quedis lluny de mi, en silenci. Si no fas cas de mi, seré com els qui baixen a la fossa de la mort.
- Salms 27:9 No m’amaguis la mirada, no t’indignis fins a rebutjar el teu servent, tu que ets el meu ajut. No em deixis abandonat, Déu meu, salvador meu.
- Salms 71:12 Senyor, no t’allunyis de mi; Déu meu, vine de pressa a ajudar-me.
- Isaïes 38:18 La mort no et donaria gràcies, no et lloaria la terra dels morts; els qui baixen a la tomba no esperen en la teva fidelitat.
- Salms 88:4-6 Sobreïx de mals la meva ànima, la meva vida és a les portes de la mort; em compten amb els qui baixen a la fossa, soc un home que ha perdut les forces. Tinc un lloc entre els morts, soc com els qui jeuen al sepulcre, deixats de la teva mà, que tu ja no recordes.
- Salms 70:5 Que puguin alegrar-se i fer-te festa tots els qui et cerquen; que els qui estimen la teva obra salvadora diguin sempre: «Déu és gran!»
- Salms 102:2 Senyor, escolta la meva pregària, que arribi fins a tu el meu clam.
- Salms 69:3 M’enfonso en el fangar profund i no tinc on posar els peus, em trobo dins les aigües abismals i els remolins se m’enduen.
- Isaïes 8:17 Confiaré en el Senyor, que amaga la mirada al casal de Jacob, i esperaré en ell.
- Salms 22:24 «Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel!
- Salms 88:10-11 els ulls se’m consumeixen de pena. Senyor, jo t’invoco cada dia, a tu alço les meves mans. ¿És per als morts que fas prodigis? ¿S’aixecaran les ombres a lloar-te? Pausa