Proverbis 14:19

Referències creuades

• Gènesi 42:6 Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.
• Èxode 8:8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
• Èxode 11:8 Llavors tots aquests cortesans que ara t’envolten a tu, oh faraó, vindran a prosternar-se davant meu i em diran: “Ves-te’n amb tot el poble que et segueix.” Després d’això, me n’aniré. Moisès se’n va anar indignat de davant el faraó.
• Gènesi 43:28 Ells respongueren: —El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu. I es van agenollar i es prosternaren novament.
• Isaïes 60:14 Els fills dels teus opressors s’acostaran a tu amb reverència; tots els qui et menyspreaven es prosternaran als teus peus, i t’anomenaran “Ciutat del Senyor”, i “Sió, la del Sant d’Israel”.
• 1 Samuel 2:36 Llavors els supervivents de la teva família aniran a prosternar-se davant d’ell per pidolar una moneda o un tros de pa, i li diran: ‘T’ho demanem, admet-nos a qualsevol servei sacerdotal; que puguem menjar un rosegó de pa!’ ”
• 2 Reis 3:12 Josafat va afegir: —La paraula del Senyor és amb ell. Llavors el rei d’Israel, amb Josafat i el rei d’Edom, van baixar a trobar-lo.
• Miquees 7:16-17 Ho veuran les nacions, i quedaran avergonyides del poder que es pensaven tenir; amb la mà es taparan la boca, les seves orelles quedaran eixordades. Lleparan la pols com les serps, com els rèptils que s’arrosseguen per terra. Sortiran tremoloses dels seus amagatalls, esglaiades davant el Senyor, el nostre Déu: totes et
• Èxode 9:27-28 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables. Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
• Apocalipsi 3:9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc.
• Salms 49:14 Aquesta és la sort dels qui es refien d’ells mateixos, la fi dels qui es complauen en les pròpies paraules: Pausa
• Miquees 7:9-10 Jo, que he pecat contra el Senyor, he de suportar el seu enuig, fins que defensarà la meva causa i em farà justícia. Ell em farà sortir a la llum, i jo contemplaré la seva salvació. Quan la meva enemiga ho veurà, es cobrirà de vergonya, ella que em deia: «On és el Senyor, el teu Déu?» Ara els meus propis ulls la veuran