Proverbis 14:20
El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric.
— Proverbis 14:20, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pr 19,4.6-7; Sir 6,10-12; Pr 13,21-23. (Pr 19,4.6; Sir 6,10-12; Pr 13,21-23)
Referències creuades
- Proverbis 19:4 Com més fortuna, més amics, però el pobre perd fins l’amic.
- Proverbis 10:15 La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre.
- Job 30:10 Em rebutgen, s’aparten de mi, fins i tot m’escupen a la cara.
- Proverbis 19:6-7 Molts adulen l’home generós, tots són amics del qui és esplèndid. Al pobre no el volen ni els seus germans; més encara l’evitaran els amics. Quan reclama el que li han promès, ja no hi són.
- Ester 3:2 Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava.
- Job 6:21-23 ¿No sou també així vosaltres? Veieu el meu desastre i teniu por. ¿Us he demanat res? No us he pas dit que fóssiu generosos, que em traguéssiu de la mà de l’opressor o em redimíssiu del poder dels usurers.
- Ester 5:10-11 Tot i això, es va contenir i, quan hagué arribat a casa seva, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva dona. Els va parlar de la seva esplèndida riquesa, dels nombrosos fills que tenia i de com el rei l’havia distingit amb un lloc superior al dels governants i funcionaris reials.
- Job 19:13-14 Déu allunya de mi els meus germans, els coneguts em tracten com un foraster; ja no em visiten els amics, els parents s’han oblidat de mi.