Proverbis 17:5
Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia.
— Proverbis 17:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pr 14,21+. (Pr 14,21)
Referències creuades
- Proverbis 14:31 Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador; l’honora qui es compadeix del pobre.
- Job 31:29 ¿M’he alegrat quan el meu enemic queia, m’he congratulat quan l’ha ferit el mal?
- 1 Joan 3:17 Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu?
- Abdies 1:11-13 »El dia que t’estaves davant de Jerusalem, el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit, que uns estranys entraven per les seves portes i se la repartien a sorts, tu també vas fer com ells. Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà, aquell dia funest! No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà el
- Romans 12:15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren.
- Proverbis 24:17-18 No t’alegris quan cau el teu enemic; si ensopega, no ho celebris: el Senyor, que ho veu, no s’hi complauria i retiraria el càstig contra ell.
- Proverbis 16:5 El Senyor detesta els altius, tard o d’hora no els deixarà sense càstig.
- Proverbis 14:21 Qui menysprea els altres peca; feliç el qui s’apiada dels pobres!
- Salms 69:9 Els meus germans em consideren foraster, soc un estranger per als fills de la meva mare.
- Jeremies 17:16 Però jo no m’he negat a seguir-te davant el ramat, ni tampoc desitjava que arribés el dia irremeiable. Prou saps que venia de tu allò que sortia dels meus llavis!
- Abdies 1:16 »Tal com vosaltres, poble meu, heu begut la copa a la meva muntanya santa, així mateix la beuran sense parar totes les nacions: els pobles la beuran i la buidaran, serà com si mai no haguessin existit!