Proverbis 2:16
La saviesa t’arrencarà també de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs:
— Proverbis 2:16, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: estrangera, com en Pr 5,3-6; Pr 6,24-7,27; Sir 9,9. Hem afegit el terme saviesa basant-nos en el v. 2. (Pr 5,3-6; Pr 6,24-7,27; Sir 9,9; v. 2)
Referències creuades
- Cohèlet 7:26 I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.
- Proverbis 23:27 perquè la prostituta és un clot profund, i un pou estret la casada;
- Proverbis 6:24 Et guardaran de la dona malèfica, de l’ensucrada llengua de la seductora.
- Proverbis 22:14 La boca de la prostituta és un clot profund; hi caurà l’home amb qui el Senyor s’enutja.
- Proverbis 7:5-23 et guardarà de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs. De la finestra de casa estant, mirant jo darrere la reixa, vaig veure, entre jovenalla inexperta, un barbamec mancat de senderi. Travessava el carrer, a prop de la cantonada, i de dret enfilava la casa d’una dona. Era hora foscant, quan mor el
- Gènesi 39:3-12 L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Se
- Nehemies 13:26-27 »—¿No va ser per aquest motiu que va pecar Salomó, rei d’Israel? Entre la multitud de les nacions no hi ha hagut cap rei com ell; era estimat de Déu, i Déu l’havia fet rei de tot Israel. Doncs, fins i tot a ell van arrossegar al pecat les dones estrangeres. Que no se senti a dir de vosaltres que cometeu aquesta greu fa
- Proverbis 29:5 Qui ensabona l’amic para una trampa als seus peus.
- Proverbis 5:3-20 La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seva paraula és més untuosa que l’oli, però al capdavall resulta més amarga que l’absenta i esdevé acerada com una espasa de dos talls. Els seus peus t’arrosseguen a la mort, al país dels morts condueixen els seus passos. No fressa camins de vida, i el seu rastre es perd d