Proverbis 30:27
les llagostes, que sense tenir rei marxen ben arrenglerades;
— Proverbis 30:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Joel 2:7-11 Escometen com soldats valents, com bons guerrers escalen les muralles. Van avançant arrenglerats, no se’n desvia cap ni un. Ningú no destorba el company, tots avancen en filera. Sota una pluja de fletxes, es llancen sense desbandar-se. Assalten la ciutat, corren per les muralles, s’enfilen per les cases, entren com lla
- Salms 105:34 Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes,
- Joel 1:6-7 Un exèrcit potent, innombrable, ha envaït el meu país. Té queixals de lleó, ullals de lleona. M’ha deixat la vinya desolada, les figueres, destrossades: n’ha rosegat l’escorça, les ha pelades, ha deixat blanc el ramatge.
- Joel 2:25 El Senyor diu: «Us rescabalaré de les collites devorades per llagostes, saltamartins, llagosts i saltarel·les, aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres.
- Èxode 10:4-6 Si t’hi negues, demà mateix faré venir les llagostes al teu territori. Cobriran tota la superfície del país, fins al punt que ni es podrà veure la terra. Devoraran tot el que s’havia salvat de la pedregada i tots els arbres que han tret fulla en els vostres camps. Ompliran els teus palaus, les cases dels teus cortesans
- Èxode 10:13-15 Moisès va alçar el seu bastó cap al país d’Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l’est havia portat les llagostes. Van envair tot el país d’Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes,
- Apocalipsi 9:3-11 Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes que s’escamparen per la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, però els van ordenar que no fessin mal ni a l’herba ni a la vegetació ni als arbres, sinó tan sols als homes que no portessin al front el segell de Déu. Els fou co
- Joel 1:4 El que deixa la llagosta, ho devora el saltamartí; el que el saltamartí deixa, ho devora la saltarel·la; el que la saltarel·la deixa, ho devora el llagost.