Proverbis 6:1
Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, pensa que has avalat un estrany:
— Proverbis 6:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: has encaixat la mà, gest legal que indicava l’existència d’un compromís formal (vegeu Pr 11,15; Pr 17,18; Pr 20,16; Pr 22,26-27; Sir 29,17-18). (Pr 11,15; Pr 17,18; Pr 20,16; Pr 22,26-27; Sir 29,17-18)
Referències creuades
- Proverbis 22:26 No et comprometis, encaixant mans, a avalar deutes dels altres:
- Proverbis 17:18 És un insensat qui encaixa la mà i es compromet a avalar el seu proïsme.
- Proverbis 11:15 És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil.
- Proverbis 20:16 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat i després empenyora’l a favor d’un desconegut.
- Gènesi 44:32-33 A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.” Ara, doncs, et demano que em deixis quedar aquí com a esclau del meu senyor en comptes del noi, i que ell torni a casa amb els seus germans.
- Gènesi 43:9 Jo em faig responsable d’ell. Si no te’l torno, me’n podràs demanar comptes, i per sempre més seré culpable davant teu.
- Hebreus 7:22 Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor.
- Job 17:3 Accepta, Senyor, de ser el meu garant. Qui es comprometria, sinó tu, a favor meu?
- Proverbis 27:13 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat, i després empenyora’l a favor d’un desconegut.
- Filèmon 1:18-19 I si t’ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. Jo, Pau, t’escric ara amb la meva pròpia mà: t’ho pagaré jo mateix, tot i que podria recordar-te el deute que tens amb mi, i que és la teva mateixa persona.