Rut 1:11
Noemí insistia: —Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar.
— Rut 1:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Si un home moria sense fills, el seu nom era perpetuat per mitjà d’una ficció jurídica, l’anomenada llei del levirat, que obligava el germà, o, si aquest mancava, el parent més pròxim, a casar-se amb la viuda (Dt 25,5-10); vegeu Mt 22,23-32. (Dt 25,5-10; Mt 22,23-32)
Referències creuades
- Deuteronomi 25:5 »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat.
- Gènesi 38:11 Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar: —Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran. Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare.