Deuteronomi 25:5
»Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat.
— Deuteronomi 25:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquest costum, que té força de llei, s’anomena «levirat».
Referències creuades
- Mateu 22:24 —Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt.
- Lluc 20:28 —Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt .
- Marc 12:19 —Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt .
- Gènesi 38:8-9 Llavors Judà va dir a Onan: —Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dona una descendència al teu germà. Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà.
- Rut 1:12-13 Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Soc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir, ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg que el vostre: la mà del Senyor s’ha girat co
- Rut 4:5 Booz va continuar: —Si compres aquest camp a Noemí, l’adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l’heretat del difunt conservarà el seu nom.
- Rut 3:9 Booz preguntà: —Qui ets? Ella va respondre: —Soc Rut, la teva serventa. Estén el teu mantell sobre la teva serventa, perquè a tu et toca vetllar per mi.