Rut 2:2
Rut, la moabita, digué a Noemí: —Deixa’m anar al camp d’algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors. Noemí li respongué: —Ves-hi, filla meva.
— Rut 2:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els pobres gaudien del dret d’anar a espigolar en camp d’altri durant el temps de la collita (Lv 19,9-10 nota x). (Lv 19,9-10)
Referències creuades
- Levític 23:22 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles: deixa-ho per als pobres i els immigrants. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
- Levític 19:9 »Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles.
- Deuteronomi 24:19-21 »Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba no hi tornis per recollir-la. Que sigui per a l’immigrant, l’orfe i la viuda. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis. Igualment, quan cullis les olives, no repassis després les branques. Deixa el que hi quedi per a l’immigrant, l’orfe i la viuda
- Rut 2:7 M’ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D’ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana.
- Levític 19:16 No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. Jo soc el Senyor.